APARTATS

Blockchain - L’eix vertebrador de les monedes digitals

Què és la Blockchain?

Literalment Blockchain vol dir cadena de blocs, però no en el sentit tradicional d’aquestes paraules. Quan parlem de les paraules “cadena” i “bloc” en aquest context, ens referim actualment a informació digital (bloc) emmagatzemada en una base de dades pública (cadena).

Els “blocs” de la cadena de blocs es componen de peces d’informació digital. En concret es componen de tres parts:

  1. Els blocs emmagatzemen informació sobre transaccions com la data, l’hora i la quantitat de diners de les teves compres més recents o transferències a altres persones, etc.
  2. Els blocs emmagatzemen informació sobre qui està participant a les transaccions. Un bloc sobre una compra enregistra el teu nom juntament amb el nom de la persona que rep la transferència. En comptes de fer servir el teu nom, la compra s’enregistra sense cap informació identificativa utilitzant una “signatura digital” única, com si fos un nom d’usuari.
  3. Els blocs emmagatzemen informació que els distingeixen dels altres blocs. De la mateixa manera que tu i jo tenim noms que ens distingeixen l’un de l'altre, cada bloc emmagatzema un codi únic anomenat “hash” que ens permet distingir un bloc d’un altre. Posem que envies 100$ a un amic i que, una hora després, li envies uns altres 100$. Tot i que els detalls de de la nova transferència podrien semblar idèntics a l’anterior, encara podem diferenciar els blocs ja que tenen codis únics.

Mentre que el bloc de l’exemple s’està usant per emmagatzemar una sola transferència la realitat és una mica diferent. Un sol bloc de la blockchain pot emmagatzemar actualment més de 1 MB de dades. Depenent de la mida de les transaccions, això significa que 1 sol bloc pot allotjar uns quants milers de transaccions.

Com funciona la Blockchain

Quan un bloc emmagatzema nova informació aquesta s'afegeix a la cadena de blocs. La cadena de blocs, tal i com el seu nom suggereix, consisteix en un seguit de blocs enllaçats. Encara que per tal que un bloc sigui afegit a la cadena de blocs, quatre coses deuen succeir:

  1. Ha d'esdevenir una transacció. Continuem amb l'exemple d'enviar diners a un amic. Després d'enviar alguns diners, decideixes enviar-ne més
  2. La transacció ha de ser verificada. Després de realitzar la transferència aquesta s'ha de verificar, igual que als altres registres públics d’informació, com ara a la biblioteca, la Wikipedia o als registres financers, algú s'encarrega d'enregistrar la nova informació. A la blockchain aquesta tasca s'encomana a una xarxa d'ordinadors. Aquestes xarxes solen consistir en milers (milions, en el cas del Bitcoin) d'ordinadors repartits a tot el món. Quan envies la transferència, la xarxa d'ordinadors s'afanya a revisar si la transacció que a succeït ho ha fet de la manera que tu has dit. Es confirmen els detalls de la transacció, incloent la data, l’hora, la quantitat i els participants.
  3. La transacció ha de ser emmagatzemada en un bloc. Després que la teva transacció hagi sigut degudament verificada, aquesta obté la llum verda. La quantitat de diners, la teva signatura digital i la del teu amic; tot s'emmagatzema dins del bloc. Allí, la transacció s'ajunta amb uns altres centenars o milers com ella.
  4. El bloc ha de tenir un "hash". Un cop totes les transaccions del bloc han sigut verificades, aquestes obtenen un codi d'identificació únic anomenat hash. El bloc també conté el hash del darrer bloc que s'havia afegit a la cadena de blocs. Un cop obtingut el hash, el bloc s'afegeix a la cadena de blocs.

Quan un bloc que s'afegeix a la blockchain aquest esdevé públic i tothom el pot veure, tu també. Si dones un cop d'ull a la blockchain de Bitcoin veuràs que tens accés a les dades de la transacció, incloent-hi quan ("Time"), on ("Height"), qui ("Relayed By") va afegir el bloc a la cadena de blocs.

És Segura la Blockchain?

La tecnologia blockchain compte amb diversos aspectes pel que fa a les qüestions de seguretat i confiança. Per començar, tots el blocs s'emmagatzemen sempre de manera linial i cronològica. Sempre s'afegeixen a la cua de la cadena de blocs. Si et fixes en la blockchain de Bitcoin, veuràs que cada bloc té una posició a la cadena anomenada "height". A 31 d'Agost del 2019, la posició ("height") dels blocs era 592.517

Després que un bloc ha sigut afegit a la cua de la cadena de blocs, es molt complicat tornar enrere i alterar els continguts del bloc. Això passa perquè cada bloc té el seu propi hash, així com el hash del bloc anterior. Els codis hash són creats per una funció matemàtica que torna la informació digital en un fil de nombres i lletres. Si aquesta informació fos editada d'alguna manera, el codi hash també canviaria.

Aquí tenim perquè això és important per a la seguretat. Posem que un hacker prova d'editar la transacció que li has fet al teu amic per fer-te pagar més. Tan aviat com ell edités la quantitat de diners de la transacció, el hash del bloc canviaria. El següent bloc de la cadena seguirà contenint el hash antic, i el hacker necessitaria canviar el bloc per tal de cobrir el seu rastre. Malgrat això, el hash del bloc seguiria canviant, i els següents també.

Llavors, per tal de canviar un sol bloc, un hacker necessitaria canviar tots i cadascún dels blocs anteriors de la cadena. Per recalcular-los tots es necessitaria una enorme i improbable quantitat d'energia de computació. En altres paraules, cada bloc afegit a la cadena de blocs és molt difícil d'editar i impossible d'esborrar.

Per abordar la qüestió de la confiança, les xarxes blockchain han implementat tests per als ordinadors que volen afegir blocs a la cadena. Els tests, anomenats "models de consens", requereixen que els usuaris es "demostrin" a ells mateixos abans de poder participar a la xarxa blockchain. Un dels exemples més comuns, utilitzat per Bitcoin, s'anomena "prova de treball" (proof of work).

Al sistema de prova de treball els ordinadors han de "demostrar" que han dut a terme el "treball" de resoldre un complex problema matemàtic de computació. Si l'ordinador resol un d'aquests problemes, esdevé candidat per afegir un bloc a la cadena de blocs. Però el procés d'afegir blocs a la blockchain, el que en criptomonedes se'n diu "minat", no és fàcil. De fet, d'acord amb el que diu el lloc de notícies sobre blockchain BlockExplorer, les possibilitats de resoldre un d'aquests problemes a la blockchain de Bitcoin al Febrer de 2019 era d'una entre 5.8 bilions. Per resoldre els complexos problemes matemàtics amb aquestes possibilitats, els ordinadors han d'executar programes que costen quantitats significatives d'energia, i per tant, de diners.

La prova de treball no fa que els atacs perpetuats per hackers siguin impossibles, però si fa que no siguin rentables. Si un hacker volgués coordinar un atac a la blockchain, hauria de resoldre els complexos problemes matemàtics amb una d’entre 5.8 bilions de possibilitats, igual que qualsevol altre. El cost d'organitzar un atac d'aquests certament sobrepassa els beneficis.

Blockchain vs. Bitcoin

La finalitat de la cadena de blocs es permetre que la informació digital sigui enregistrada i distribuïda, però no editada. Aquest concepte ens pot fer aclocar els ulls i posar-nos difícil veure la tecnologia en acció, així que donarem un cop d'ull a com la primera aplicació blockchain funciona actualment.

La tecnologia blockchain va sorgir al 1991, quan els dos investigadors Stuart Haber i W. Scott Stornetta, volien implementar un sistema on els documents cronològicament classificats no poguessin ser manipulats. Però no va ser fins dues dècades després, quan el llançament del Bitcoin tingué lloc, que la blockchain tingué la primera aplicació en el món real.

El protocol Bitcoin està basat en la blockchain. En la documentació (white paper) que introdueix a aquesta divisa digital, Satoshi Nakamoto, el pseudònim del creador de Bitcoin, s'hi referia com a "un nou sistema de diner electrònic totalment d'igual a igual, sense la confiança de terceres parts".

Així és com funciona:

Trovem per tot el món gent que té Bitcoin. Segons un estudi del 2017 del Centre de Finances Alternatives de Cambridge, el nombre seria de 5.9 milions. Posem que una d'aquestes 5.9 milions de persones vol gastar els seus Bitcoins en queviures. Aquí és on entra la blockchain.

Quan parlem de diner imprès, el seu ús es regula per una autoritat central, normalment un banc o govern, però el Bitcoin no està controlat per ningú. En comptes d'això, les transaccions fetes amb Bitcoin són verificades per una xarxa d'ordinadors.

Quan una persona paga bens a una altra fent servir Bitcoin, els ordinadors de la xarxa Bitcoin s'afanyen a verificar la transacció. Per tal de fer-ho els usuaris executen un programa al seu ordinador i proven de resoldre el complex problema matemàtic, que en diem "hash". Quan un ordinador resol un problema "trobant" un bloc, aquest treball algorítmic també verificarà les transaccions del bloc. La transacció completa s'enregistra públicament i s'emmagatzema en un bloc de la cadena de blocs. Arribat aquest punt, aquesa informació esdevé inalterable. En el cas del Bitcoin i de moltes altres blockchains, els ordinadors que han verificat correctament els blocs són recompensats per la seva feina amb criptomonedes. (Per a una explicació més detallada sobre la verificació, veure: Què és el minat deBitcoin?)

Tot i que les transaccions s'enregistren públicament a la cadena de blocs, les dades de l'usuari no, o al menys no totes. Per tal de realitzar transaccions a la xarxa Bitcoin, els participants han d'executar un programa anomenat "wallet" o moneder. Cada moneder consisteix en dues claus criptogràfiques diferents: la clau pública i la clau privada. La clau pública és la localització des d'on les transaccions s'envien o on són depositades. Aquesta és també la clau que apareix al registre de la cadena de blocs com la signatura digital de l'usuari.

Encara que un usuari rebi un pagament en Bitcoin a la seva clau pública, aquest no podrà retirar diners amb la seva homòloga privada. La clau pública d'un usuari es una versió curta de la clau privada, creada a partir d'un complicat algorisme matemàtic. De totes maneres, degut a la complexitat d'aquesta equació, és gairebé impossible capgirar el procès i generar una clau privada a partir d'una clau pública. Per aquesta raó es considera que la tecnologia blockchain és confidencial.

Aspectes bàsics de les Claus Públiques i Privades

Una explicació per a un nen de 5 anys seria: pots imaginar-te una clau pública com una guixeta de l'escola i la clau privada com la clau per obrir la guixeta. El mestres, estudiants, i fins i tot tu podeu ficar-hi cartes i notes a través de l'obertura. En canvi, l’única persona que pot retirar-ne el contingut és la que té la clau. Tot i així cal anotar que mentre les combinacions de les guixetes de l'escola es troben al despatx central, no hi ha cap base de dades on hi hagi rastre de les claus privades de la xarxa blockchain. Si un usuari perd la seva clau privada, perd així mateix l'accés al seu moneder Bitcoin.

A la xarxa Bitcoin, els usuaris de la xarxa pública no només la comparteixen i mantenen, sinó que també arriben a acords. Quan els usuaris s'uneixen a la xarxa, els seus ordinadors interconnectats reben una còpia de la cadena de blocs, que s'actualitza cada cop que un nou bloc amb transaccions s'hi afegeix. Però què passa si a causa d'un error humà o dels esforços d'un hacker, la còpia de la cadena de blocs d'un usuari resulta manipulada i és diferent de la resta de còpies de la cadena de blocs?

El protocol blockchain desestima l'existència de cadenes de blocs diferents a través d'un procès anomenat "consens". Davant la presència de múltiples copies diferents de la cadena de blocs, el protocol de consens es fixarà en la cadena més llarga possible. Més usuaris a la cadena de blocs significarà que els blocs s'hi afegiran més ràpid. Per lògica, la cadena de blocs a enregistrar sempre serà la que tingui la confiança de més usuaris. El protocol de consens és un dels majors punts forts de la tecnologia blockchain, però també dona lloc a una de les majors febleses.

Teòricament hi ha la possibilitat que un hacker tregui profit de les regles de la majoria, referint-nos a l'atac del 51%. Així és com podria succeir. Posem que hi ha 5 milions d'ordinadors a la xarxa bitcoin, una suposició molt aproximada, per suposat, però un nombre prou fàcil de dividir. Per tal d'aconseguir la majoria dins de la xarxa, un hacker ha de controlar, al menys, 2.5 milions i un d'aquests ordinadors. Fent això, un atacant o grup d'atacants podria interferir en el procès d'enregistrament de noves transaccions. Podrien enviar una transacció i després revertir-la, fent creure que encara tenen les monedes que acaben de gastar. Aquesta vulnerabilitat, coneguda com a doble despesa, és l'equivalent digital a una falsificació perfecte, i podria permetre als usuaris gastar els seus Bitcoins dues vegades.

Un atac és extremadament difícil d'executar en una cadena de blocs de l'escala de Bitcoin, ja que necessitaria que un atacant es fes amb el control de milions d'ordinadors. Quan el Bitcoin va ésser fundat al 2009 i els seus membres eren unes dotzenes, hagués sigut més fàcil per a un atacant controlar la major part de l'energia computacional de la xarxa. Aquesta característica de la blockchain ha sigut abanderada com una de les majors febleses de les criptomonedes petites. Actualment la por dels usuaris als atacs del 51% pot limitar la formació de monopolis a la blockchain, heus aquí la naturalesa descentralitzada del Bitcoin.

Bitcoin - L'Or Digital de les Criptomonedes

Què és el Bitcoin?

El Bitcoin és una divisa digital creada el Gener del 2009. Segueix les idees proposades en un document pel misteriós Satoshi Nakamoto, identitat del qual encara ha de ser verificada. El Bitcoin ofereix la promesa de transaccions a un cost en comissions més baix dels tradicionals mecanismes de pagament en línia i s'opera mitjançant una autoritat descentralitzada, al contrari que les divises emeses pels governs.

No hi ha bitcoins físics, només balanços mantinguts en un registre públic al núvol que, juntament amb totes les transaccions de Bitcoin, són verificats per una gran força computacional. Els Bitcoins no són emesos ni recolzats per cap banc o govern, ni tampoc els Bitcoins es poden valorar com la mercaderia. Malgrat no tenir posseïdor legal els taulells i gràfics de Bitcoin guanyen popularitat, i s'ha desencadenat l'aparició d'altres divises digitals col·lectives anomenades Altcoins.

Com funciona el Bitcoin

El Bitcoin és la primera divisa digital que aconsegueix utilitzar la tecnologia d'igual a igual per facilitar pagaments instantanis fent servir la blockchain. Individuals i empreses que posseeixen força computacional de govern i participa a la xarxa Bitcoin, també coneguts com a "miners", són motivats per les recompenses (Bitcoins de nova emissió), i comissions per transacció, pagades en bitcoin. Podem imaginar aquests miners com una autoritat descentralitzada que reforça la credibilitat el la xarxa Bitcoin. Els nous bitcoins s'emeten als miners a un ritme fixe però en declivi de forma periòdica, fins que el total de subministre de bitcoins s'acosti als 21 milions. Un bitcoin es divisible en 8 decimals (100 milions d'un bitcoin), i la seva unitat més petita es coneix com a Satoshi. Si fos necessari, i els miners participants acceptessin el canvi, El Bitcoin encara podria ser divisible entre més decimals.

El minat de bitcoins és el procés a través del qual els bitcoins emesos entren en circulació. Bàsicament això implica que s'ha de resoldre un difícil puzle computacional per trobar nous blocs, el qual s'afegeix a la cadena de blocs a canvi d'una recompensa en forma de bitcoins. La recompensa per bloc era de 50 bitcoins al 2009; es redueix cada quatre anys. Quants més bitcoins es creen, més difícil es torna el procés de minat, el que significa una relació de potència computacional major. La dificultat de minat començà en 1.0 quan el Bitcoin va debutar a començaments del 2009. A la fi d'aquell any tan sols era d'1.18. Al Febrer del 2019 la dificultat de minat es troba per sobre de 6.06 mil milions. Era suficient amb un ordinador de sobre taula per al procés de minat; ara, per combatre el nivell de dificultat els miners han d'utilitzar hardware més ràpid com els Circuits Integrats d'Aplicació Específica (ASIC).

 Qui va inventar el Bitcoin?

Senzillament ningú ho sap. Satoshi Nakamoto és el nom associat a la persona o grup de persones que varen llançar la documentació original de Bitcoin l'any 2008 i van treballar en el programari original de Bitcoin que fou llançat l'any 2009, un any després que l'economia dels Estats Units entrés en recessió degut a la crisi immobiliaria. Va incrustar un text dins del bloc número 0 del primer bloc minat de bitcoin: "A 3 de Gener del 2009, Canceller a prop del segon rescat a la banca"

Bitcoin vs Diner Fiat

Els diners Fiat són divises que no es recolzen per res, tan sols per una promesa dels governs (el Dòlar, l'Euro, etc). Això permet als governs imprimir tant com ells vulguin, valent-se del model inflacionari, el qual devalua el diner que ja es troba en circulació. Pren un bitllet de dòlar dels Estats Units, per exemple. Cada any el dòlar val menys, el que significa que tens menys poder de compra que l'any anterior, i per això el preu d'algunes coses tendeix a incrementar amb el temps, com el mercat immobiliari o el menjar en general. Això no és sostenible; s'ha vist al llarg de l'historia que el diner Fiat sempre fracassa, perquè si es continua imprimint diner, eventualment perd valor. Aquí és on el Bitcoin sorgeix. Està basat en el model deflacionista, que vol dir que se'n fa cada cop menys, fins que ja no se'n faci més. Això incrementa el poder de compra que tens als llarg del temps i et dona control directe sobre els teus diners, al contrari que els bancs i els governs. 

Rebre Bitcoins com a forma de pagament

Els bitcoins es poden acceptar com a forma de pagament per la venda de productes o serveis. Si tens una botiga de materials de construcció, tan sols mostra un cartell que digui "S'accepta Bitcoin", i molts dels teus clients potser s´hi uneixen. Les transaccions es poden manejar amb un terminal o amb una adreça de moneder a través d'un codi QR i aplicacions de pantalla tàctil. Un negoci en línia pot acceptar bitcoins fàcilment només afegint aquest mode de pagament als altres que s'ofereixen, com les targetes de crèdit, PayPal, etc. Els pagaments en línia requereixen d'una eina per a comerciants (un processador extern com Coinbase, CryptoCurrencyCheckout o d'altres plugins per a llocs web). 

Bitcoin i Privacitat

Bitcoin is a great store of value, but it’s privacy features leaves a lot to be desired. Although your public address for your Bitcoin wallet may seem like random numbers and letters in a list of millions of other Bitcoin wallets, it is far from anonymous and private. Think of it like a bank account without a name attached. All of your transactions are recorded; amounts, dates, times, etc. Thus, your entire history is easily shown for the world to see. It has been proven that in most cases, government agencies can easily find out what wallet belongs to which person by a variety of methods they use. Bitcoin is no longer like dealing in cash, which is untraceable when given from person to person in a private setting. This is where anonymous currencies like Pirate Chain come in.

Pirate Chain - La Moneda Privada Definitiva

What is Pirate Chain

Pirate Chain is a digital privacy currency created in August 29. 2018. The goal was simple: to create a completely anonymous cryptocurrency that is secure, untraceable and keep the identity of those who transact with it anonymous. Developers of various cryptocurrencies came together to create Pirate Chain to show the world that it’s not only possible, but also necessary. It has been proven by government agencies and chain analysts that Bitcoin, as well as all of the other “privacy” cryptocurrencies, can be traced and data can be taken from them in order to find out who uses these currencies, how much they spend and who they transact with. Pirate Chain, on the other hand, has none of these issues, as it uses military grade encryption and delayed proof of work to make it the most secure and anonymous cryptocurrency in the world!

Com funciona Pirate Chain

Escrit en el codi de PirateChain hi ha un vast tresor dels principis de les criptomonedes, juntament amb una manera segura de prevenir possibles atacs hostils a la cadena de blocs i mantenir en privat les dades de les transaccions dels usuaris. PirateChain no filtra cap meta dada de les transaccions, permetent a cadascuna romandre privada. La prova d'això ens la dona en block explorer (el lloc on pots veure les transaccions que es duen a terme. Totes les criptomonedes en tenen un). Quan mires el block explorer veus que han succeït les transaccions, però les adreces de sortida no hi són, les adreces d'entrada no hi són, i la quantitat de la transacció tampoc es mostra, només la comissió. Aquesta és una de les diferents proves que mostren als usuaris que les seves dades romanen segures i privades.

El minat de PirateChain funciona de manera similar al minat de Bitcoin (del que se n'ha parlat a la Part II). La diferència clau entre les dues és que el minat de PirateChain és privat, i no permet a ningú veure al block explorer quant s'ha minat. Això permet als usuaris sentir confidencialitat sobre el que estan transferint als altres, minant o comprant coses, cap dada està compromesa. Ningú és capaç de veure quant hi ha al teu moneder o traçar qualsevol cosa. Senzillament funciona exactament com la privacitat hauria de funcionar; el que és teu és teu, i no és visible per ningú més que tu.

Qui ha creat Pirate Chain?

Pirate Chain fou creada i es troba en constant desenvolupament per molta gent, inclosos el desenvolupador principal de la Plataforma Komodo, contribuïdors de Bitcoin, desenvolupadors de ZCash i alguns més. Tots els que contribueixen a Pirate Chain ho fan invertint el seu temps i sense cobrar, amb l'únic incentiu de crear la criptomoneda més segura i privada del món. Ells creuen que la privacitat financera és un dret humà que no ha de ser infligit . De fet, aquest missatge és molt poderós i ressona entre molta gent. Pirate Chain té diversos desenvolupadors de molt diversos camps (desenvolupadors web, desenvolupadors d'aplicacions, escriptors, propietaris de botigues, streamers, etc) que ajuden a l'adopció duent-la cap a la integració.

Per què necessito privacitat financera?

La privacitat financera ha estat menyspreada al llarg dels anys, fins al punt que algú sempre sap quants diners tens, en què els gastes, on compres i moltes coses més, que fan tremolar només pensar-hi. Fins i tot si només vols transferir diners en metàl·lic també hauràs de tenir un compte bancari per guardar els diners (a no ser que et sentis segur tenint-los tots al damunt, que segurament no és el cas). El teu dret a la privacitat amb aquestes institucions és nul, i les teves dades es venen al major postor. 

Pirate Chain vs Bitcoin

Bitcoin, while used as a store of value, underperforms Pirate Chain in many aspects. First, Bitcoin uses a public ledger. This allows everyone to see who you transact with, how much you sent/received and when the transaction happened. Pirate Chain removes this information and doesn’t allow anyone to see it. Bitcoin is slow and can take hours to confirm, while Pirate takes a very small fraction of that time. Bitcoin has a large barrier of entry if you try to mine it; Pirate has a low bar of entry and you can even earn some if you tweet about them, help develop the ecosystem and take part in the community!

Actualment puc utilitzar Pirate Chain per comprar coses?

I tant! Hi ha moltes botigues que ja accepten Pirate Chain com a forma de pagament, des d’Art, Serveis i targetes de regal, Roba, Programari i cada dia més! Diversos streamers, youtubers i d'altres usuaris i creadors de contingut dels mitjans i xarxes socials accepten Pirate Chain com a propines, donatius i pagaments! Pirate Chain ha establert una gran fundació per a la seva consecució i adopció, i a mida que passa el temps i la gent se n'adona que la seva privacitat financera és més important del que pensaven, més botigues, serveis i gent adopten Pirate Chain!

caCatalà
en_USEnglish zh_CN简体中文 de_DEDeutsch fr_FRFrançais arالعربية it_ITItaliano ru_RUРусский sl_SISlovenščina ro_RORomână hrHrvatski nb_NONorsk bokmål elΕλληνικά id_IDBahasa Indonesia pt_BRPortuguês do Brasil pl_PLPolski cs_CZČeština sr_RSСрпски језик es_ESEspañol ja日本語 caCatalà